ELOINA AGUILELLA- CANDIDATA AL CONGRÉS D'UNITATPOPULAR |
Recordem
a les dones mortes, tantes, recordem als xiquets que pateixen a la seua llar un
problema que marcarà les seues vides per sempre, sense oblidar els nens que
també han sigut assassinats pels seus pares en una mostra de bogeria que ompli
de dolor la nostra societat.
Aquestes
morts, però, són només la punta de l'iceberg d'un problema amb el qual convivim
cada dia. Les dones ho sabem.
Als
llocs de treball, al carrer, als mitjans de comunicació, es pot percebre fins a
quin punt el masclisme, la consideració de la dona com un ser inferior estan
present al nostres cervells.
No és
només masclisme. Masclisme és el mot que ens ajuda a definir-lo.
Potser
no siga políticament correcte parlar així , potser siga més fàcil dir que els
homes són els únics culpables d'aquesta situació però, ho sent. El problema
es molt més greu.¿Més greu que els assassinats de totes estes persones? Esta
clàr que no.
Les
morts són les més terribles manifestacions d'aquesta lacra social.
Però
el problema està dins de la societat fins a un punt que cadascú-na de
nosaltres reprodueix , sense adonar-se'n comportaments on la desigualtat, la
consideració que unes persones estan per damunt d'altres és contínua.
En una
societat on la igualtat no és considerada prioritària, on la cultura catòlica
perviu als nostres subconscients, on la justícia és manipulada pels interessos
econòmics dels quals es consideren superiors.
Només
una reflexió intensa dels nostres plantejaments com a societat, permetrà
arribar al cor del problema i resoldre'l amb valentia enfrontant-se cadascú i
cadascuna de nosaltres amb les contradiccions d'una societat que es diu
democràtica però que no ho és.
Cal
afrontar aquest problema sense por , amb decisió ferma de produir, entre tots i
totes el canvi que la nostra societat necessita.
I per
aconseguir-ho no podem deixar aquestes qüestions en mans de polítics
irresponsables que només fan canvis aparents , mesures cosmètiques que no
arriben al fons de la qüestió.
La
nostra societat necessita un canvi on les persones siguen el centre al voltant
del qual giren totes les polítiques i accions de l'Administració utilitzant
totes les eines al nostre abast per educar corregir i, sobretot donar un suport
veritable econòmic, psicològic i social a les persones víctimes d'aquesta
violència terrible i despreciable que tant de mal està fent a la nostra
societat.