DRETS DEMOCRÀTICS

Sebastián Bretones López, Candidat al Congrés per Unitat Popular Castelló

Sebastián Bretones López

Candidat al Congrés per Unitat Popular Castelló

Deien els clàssics que “democràcia” és el govern, el poder del poble en realitat. Paraula bella, evocadora d’un règim polític en la que el “demos” s’autogoverna d’acord amb lleis que s’ha donat i que s’ha de respectar. Paraula també tan grapejada, utilitzada i sobada que al final ha acabat per no significar pràcticament res. 

En el passat va haver democràcies liberals (¡Gran contradicció, el liberalisme no va ser ni és democràtic, és per essència oligàrquic!), democràcies populars (on hi havia poc de popular i gens de democràcia) i fins i tot un invent patri: La democràcia orgànica… 

Hui la democràcia ha quedat reduïda a un simple procediment, un mecanisme tan formal como poc definidor de la democràcia: El vot. La gent es reuneix cada quatre anys i vota a aquell durant eixos anys no els convenç els seu procedir, els retira la seua

partit que segons el seu parèixer millor defensarà els seus interessos i si confiança. 

No obstant açò, este mecanisme per sí sol no garantitza l’existència de la democràcia. 

Votar es votava fins a l’Albània de Enver Hoxha, en l’Espanya de Franco i la resta de

tiranies… però a ningú se li ocorria qualificar-les de democràcies (excepte a material, uns drets socials i per això democràtics que garantitzen la igualtat ells mateixos, clar). Perquè existisca la democràcia ha d’existir una base dels ciutadans i ciutadanes. 

Sense eixos drets i la seua plasmació real en un estat social, la democràcia senzillament no existeix.

En les últimes dècades estos drets estan sent erosionats, atacats i destruïts lentament, pedra a pedra, però sense pausa. Estos drets no són mercaderies, no són nínxols de negoci per a totes. La sanitat, l’educació, els serveis socials, les pensions; tot està enespeculadors i grans corporacions, són drets democràtics inalienables de tots i joc. Per açò els poders d’este món han llançat una campanya tan eficaç com mala qualitat. 

No hem vist últimament com s’ataca als docents públics de forma demoledora?: Allò públic és burocràtic i per tant ineficaç, malbaratador i de impúdica fins al punt de criminalitzar-los com si foren els culpables de l’estat de l’educació a Espanya?.No hem vist com es destinen solars públics uns serveis públics universals i de qualitat, en temps com estos, quan més es per a centres educatius privats?.

¿No veiem com es desvien pacients a hospitals de gestió? 

Una democràcia de qualitat, d’alta intensitat sols pot ser real amb uns serveis públics universals i de qualitat. 

En temps com estos, quan més es necessiten, els diners d’allò públic, és a dir de tots, ha d’anar a allò públic. Privatitzar el que és de tots i totes, és senzillament, un robatori, amb totes les lletres. Si permitim que ens roben els nostres drets, ens robaran la nostra democràcia, ens robaran la nostra llibertat.